El pi

Els preparatius de la Festa comencen el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, en què un grup de galejadors surt als boscos de la rodalia de Centelles i tria el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser ben format, de tronc recte, no forcat i amb la brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat amb un tret.

El 30 de desembre, festivitat de Santa Coloma, després de la "missa primera" els galejadors es dirigeixen al bosc on, després d'un esmorzar col·lectiu, tallen el Pi a cops de destral. Un cop tallat, es col·loca dret, a força de braços, al damunt d'una carreta tirada per un jou de bous que el transportarà fins a la vila acompanyat pels galejadors i entre les primeres escopetades. El Pi no pot entrar a Centelles fins que siguin les dotze del migdia i si cal, s'espera als afores.

Es tracta d'un element festiu singular i únic, el manteniment del qual representa la continuïtat d'una tradició ancestral transmesa per tradició oral, que estableix que el Pi ha de ser traslladat necessariament per un jou de bous. Comporta que els galejadors han de mantenir durant tot l’any una parella de bous, destinats únicament i exclusiva a complir amb aquesta tasca el dia de la Festa del Pi. Se'ls dota d'estable, espai de pastura, alimentació, control veterinari i se'ls junyeix perquè estiguin acostumats a treballar. Tradicionalment les parelles de bous són de per vida i ni se'n pot canviar un, ni es poden canviar de banda.

La carreta és també una peça específica i serveix exclusivament per a transportar el Pi. La carreta actual és la reconstrucció d'una tradicional carreta de carrega de bous que datava del primer terç del segle XX, i manté tota la ferramenta i alguns elements de fusta de la carreta original.

Galejador és el que galeja, és a dir, fa salves amb una arma d'avantcarga, normalment una escopeta, carrabina, fusell o trabuc, antiga o reproduïda, en to festiu: tradicionalment, "fer gala". Els galejadors, i el fet de disparar salves de pólvora amb les seves armes, són per als centellencs sinònim de festa i representen l’expressió d'una tradició ancestral profundament arrelada.

Els galejadors i galejadores ho són a títol individual, no com a membres de cap colla, tot i que per participar a la Festa s'ha de ser membre de l'Associació de Galejadors.

Els galejadors són comandats per un "capità", càrrec vitalici que recau en el galejador més vell, més antic i amb major projecció i prestigi personal a la Festa.

A més de disparar les seves armes durant la jornada del 30 de desembre, dia central de la festa, els galejadors de Centelles també s'ocupen de triar el pi, el dia de Sant Esteve (26 de desembre) i de preparar l’endemà els cinc ramells de pomes i les garlandes de pa d’àngel i de galetes en forma d'estrella que el dia de la festa es penjaran del Pi. Com a última prèvia, el dia abans de la festa, 29 de desembre, l'Associació de Galejadors reparteix la pólvora i els pistons, prèviament comprats per l’Ajuntament, entre els galejadors que, degudament legalitzats i autoritzats, protagonitzaran la Festa.

El 30 de desembre, festivitat de Santa Coloma, després de la "missa primera", celebrada a les set del matí, els galejadors es dirigeixen al IIoc on es troba el Pi escollit i marcat el dia 26. Allà, es prepara un esmorzar col·lectiu i tallen el pi triat a cops de destral, substituint-se els galejadors l’un a l’altre per tal que hi puguin participar el màxim nombre, entre crits d’ànim dels altres assistents. Un cop tallat, el pi es trasllada i es col·loca, a força de braços, al damunt d'una carreta tirada per un jou de bous que, sempre dret, el transportarà, i acte seguit el Pi i els galejadors, comencen, mentre ja ressonen algunes escopetades, el camí de tornada fins a la vila.

Història

Història i descripció

Història de la festa De la Festa del Pi se’n tenen notícies escrites al Llibre d’Administració de la parròquia de Santa Coloma de Centelles des de l’any 1751

Llegir més
Catalogació

Catalogació de la festa

Atesa la disposició addicional del Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya, que disposa que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació...

Llegir més